
Empezamos con el prólogo:
Blanquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual
contemplava Déu e ses virtuts; e con havia finida sa oració, escrivia ço en què
havia contemplat Déu. E açó faïa tots jorns; e mudava en sa oració novelles
raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre d'Amic e
Amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps l'ànima ne
pogués moltes decórrer.
9— Digues, amic —dix l'amat—:
¿hauràs paciència si et doble tes llangors? — Hoc, ab que em dobles mes amors.
En esta, vemos esa manera de llamar el Amado al amigo:
loco. Este vocativo se repite mucho a lo largo de la obra:
12— Amic foll: ¿per què destruus ta
persona e despens tos diners, e lleixes los delits d'aquest món e vas
menyspreat enfre les gents? Respòs: — Per honrar los honraments de mon amat,
qui per més hòmens és desamat, deshonrat, que honrat e amat.
Pero este foll
es foll per amor:
13— Digues, foll per amor: ¿e qual
cosa és pus vesible, o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat? Respòs, e dix que
l'amat és vist per amors, e l'amic per sospirs, e per plors, e treballs e
dolors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario